“Canto a les meves arrels sicilianes”

Diari de Tarragona, 4 juny 2015

Anthus - compositor, arranjador i cantant

"Entres en conflicte amb tu mateix.
En tots els viatges, la teva identitat es perd.
D'on sóc? "

Per Raúl Cosano
________________________________________________

-Vostè canta jazz en sicilià.

-Sóc sicilià. Presento cançons dels carrers de Sicília, que vaig aprendre de petit. Són temes infantils, de bressol, d'amor ...

-El defineixen com un crooner del Mediterrani.

-Per aquesta barreja de música de la Mediterrània. M'acosto al Magreb, a les cançons que miren a Turquia i Grècia ... al mar Mediterrani hi ha un intercanvi cultural increïble.

-Per què ha triat aquest repertori tan íntim?

- Em veig emotivament implicat. El lloc on neixes i creixes té un gran impacte emotiu. Parlo de qui sóc.

- Ha fet un Treball de recuperació i investigació.

-Vaig parlar amb professors de la universitat de Palerm. Vaig buscar gravacions dels anys 70 i 80, de persones que no eren cantants però que van deixar un llegat per por de perdre la tradició.

- El moment de la reivindicació ho va viure amb nou anys.

-Estava a casa d'uns amics del meu pare i vaig escoltar una cantant que interpretava el tema d’una forma molt intensa. Em va xocar i vaig sentir una connexió molt gran. Més endavant vaig entendre que aquella veu representava unes emocions d'una cultura que era meva. I que llavors no sabia expressar amb paraules.

-I va marxar a Irlanda.

-Estava a Belfast i un amic em va convidar a veure la pel·lícula de Billy Elliot. Em va emocionar i em va remoure per dins. Vaig veure que havia de formar-me encara millor. Just en aquell moment vaig entrar més en contacte amb el jazz.

-Com va arribar a Barcelona?

-Irlanda m'agradava però l'última temporada va ser una mica difícil, perquè sóc mediterrani. El meu cos em demanava anar-me'n. A Irlanda vaig conèixer molts catalans, i em van suggerir que provés a Barcelona. Vaig venir i em vaig quedar. Sento que estic al meu país.

-Aquí li ha donat forma a les seves cançons.

-Vaig fer un treball intens. Fins i tot, hi havia dies que anava al bus i m'imaginava els arranjaments. Vaig fer cançons pròpies. Presentar un projecte amb melodies tristes podia tenir un impacte poc positiu i vaig veure bé posar uns ingredients més alegres, més divertits, i és quan vaig decidir posar ritmes de bossa o samba.

-Com veu Sicília des de lluny?

-Molt bé (rialles). T'oblides de les coses negatives. Jo mai em vaig sentir completament de Sicília quan vivia allà. Tampoc avui m’hi sento. Però també és veritat que no tinc una visió real de l'illa, sinó una idea romàntica, que m'inspira per crear.

-¿Ha patit en la recerca?

-Entres en conflicte amb tu mateix. En tots els Viatges que fas, la teva identitat es perd. D'on sóc? Després de tants anys trobes un equilibri i acceptes que véns d'un lloc i vius en un altre.

-No se sent de Sicília però rescata tot aquest patrimoni.

-Tot és una contradicció. És una reafirmació d'alguna cosa que estava dins meu que s’estava perdent. Sóc d'allà i ningú ho pot esborrar. Estic en contra de la globalització. És una mort de les tradicions.

Perfil:

Aquest cantant i compositor porta 11 anys establert a Barcelona, darrera parada d'una vida itinerant, inquieta i de recerca. En el seu àlbum "Radici" (Arrels), li canta al folklore de l'illa que el va veure néixer i de la qual va fugir per necessitat per després, en part, reconciliar-se. A la FiM de Vila-seca presenta demà aquest repertori passat pel jazz o la samba.

dijous, juny 4, 2015