Anthus rescata la tradició de la seva Sicília natal en clau de jazz

Diari de Sabadell14 octubre 2015

Una de les millors veus masculines del panorama del jazz català, Anthus, defensa un estil i repertori del tot singulars.

El cantant actua dimecres a l’auditori de l’Espai Cultura per Joventuts Musicals.

El seu repertori de cançons sicilianes arranjades amb criteris jazzístics, i sobretot la seva veu singular, han convertit Anthus en tot un “crooner” mediterrani que desperta grans elogis.
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
per Carles Cascón

El títol del seu segon disc “Radici”, significa arrels. I a més de la seva cultura siciliana, la referència “va més enllà” diu el cantant. “He intentat posar-hi l’essència de la meva infància, cançons, melodies infantils o fins i tot embarbussaments...”

En l’entrevista a la redacció de Diari Sabadell, on ha vingut fa uns dies de promoció, Anthus parla en un perfecte català amb passió del seu projecte i de tot un món desconegut aquí. Explica detalls de la seva família, en particular de la seva àvia que li cantava de petit, i poc a poc es va entenent d’on surt aquest artista que descobreix el jazz a Dublín – allà va estudiar i va presentar el primer disc, “Dreamer” – però que es va instal·lar a Catalunya i ara el seu cor “ja és ben català”.

Va viure a Sabadell

De fet, descobrim que va viure un any i mig a Sabadell, a la Creu Alta. “Tot va començar aquí!”, recorda. Va arribar a cantar al Griffin. Així que tindrà un fort component emocional el concert que oferirà aquest dimecres a l’auditori de l’Espai Cultural Fundació Sabadell 1859, en el marc dels “Dimecres Musicals” que Joventuts Musicals de Sabadell dedica mensualment al “Jazz i Músiques del Món”. Bon nom, diu, per encabir-hi la seva proposta, que defensarà amb Santi Galán al piano i Manel Fortià al contrabaix.

Anthus canta i fa un “scat singing” mediterrani, “no americà”, precisa. Està plantejat en pur acústic, sense micròfons just després d’un estiu “molt intens” de concerts a importants festivals, on a “cadascun ens hem emportat una sorpresa, amb moltes sensacions del públic”.

De sentiment sicilià, no italià, Anthus condensa cultura, tradicions, i reivindicacions. Pot cantar des de cançons de bressol passades pel sedàs del jazz, a “Taccu curtu”, un “scat fet amb embarbussaments de la seva infantesa a Sicília. A més, signa peces pròpies com “un gabbianu versu la luci” un tema una mica autobiogràfic perquè parla d’aquesta gavina que surt a buscar una terra fèrtil.

Per entrar al món del cantant és bo saber el seu lligam amb la terra, per via paterna sobretot. És del sud de Sicília, on va tenir un entorn familiar “contradictori”, resumeix, perquè el seu pare era “molt sicilià” i d’un món de pagesia i la família materna més “d’advocats i professors”. L’àvia, “una senyora baixeta asseguda a la finestra” , ha cantant cançons de bressol a 7 fills i una quinzena de nets. “jo escoltava amb 4 i 6 anys, i les sentia perpetuar-se. És molt interessant”, evoca Anthus.

Cançons de l’àvia

L’àvia materna, curiosament, comprava discos de Frank Sinatra o Tony Bennett...
Amb la música de tradició oral, fa un paral·lelisme amb el blues sorgit dels camps de cotó al sud dels EUA. Una “exorcització” del dolor en un món en desertització, també “cultural” diu.
I aquí es podria parlar de la llengua, del menyspreu a Sicília des d’Itàlia... “Radici”, en definitiva, és una “reconciliació amb la meva infantesa i la salvaguarda de les tradicions, més el jazz, que és el meu present”, resumeix.

Aquest crooner del jazz mediterrani, únic i carismàtic, ha cantat al Festival de Jazz de Girona, al Festival de Música Creativa i Jazz de Ciutat vella, al Festival Internacional de Jazz de Barcelona o a les Nits de Jazz de Platja d’Aro, entre d’altres.

dimecres, octubre 14, 2015